El... regreso?

Acabo de fer una tournée per alguns blogs de gent que conec i que feia temps que no mirava. De fet, si abans aquest “xafardeo” constituïa un vici diari ara ha passat a ser un moment de "desconnexió atemporal". Ara feia dies (setmanes) que no ho feia.

Veig que hi ha blogs una mica més actius i d’altres com el meu, gairebé aturats. El “Quevedo ja no escrius al blog” s’ha convertit en una frase bastant repetida entre els que, ai las!, tampoc hi escriuen gaire...

Els motius no són importants. Les modes passen i els vicis (a vegades) també. Ara el facebook és la bomba i el blog ha passat a segon terme.

Tot això per dir que estic bé. De fet, estic estupenda. No hi ha cap motiu pel qual hagi deixat d’escriure al blog. Em continuen passant les mateixes coses en mi mundo de princesas i continuo tenint les meves prioritats a la vida: arena, gimnàs (again), amics/gues, Marlboro Light, l’H, xocolata-nata-dolçosengeneral, homes... i no necessàriament en aquest ordre.

Sóc feliç. I molt.

Thursday Fever

Dijous de fa dues setmanes va ser la festa de presentació de la revista Time Out a la Sala Apolo. Barra lliure, performance i música chumba chumba. No gaire famoseo (Paco León va ser el més destacat), algun polític i uns quants periodistes. Donem per acabada la festa i a les 2 arribem a casa.

Dijous de la setmana passada, Desfile i Festa Custo al B&B. Nova col·lecció tardor-hivern 2008, barra lliure, gogo’s i música chumba chumba. Mucho famoseo (Bibiana Fernández, Soraya, Elsa Anka, el nét del Franco...) però entre tots ells, un: Asdrubal, divino, guapo, estupendo quierounhijotuyo. Brindó conmigo (podría decirse que busqué y casi obligé el brindis) y todas se lanzaron a mi copa. Donem per acabada la festa i arribem a les 6 a casa.

I de casa a la feina i de la feina a Londres tot el cap de setmana.

I les dues setmanes el mateix comentari: ja m’han dit que vas ser la última en marxar de la festa... Reflexions nocturnes....

Quico, Hèctor, i aquest dijous què?

2008

Inicio l’any a Amsterdam, lluny dels meus, però molt a prop (i és que en aquella plaça no s’hi cabia) d’uns altres que també són meus. Una llagrimeta regalima per la galta dreta un cop hem menjat el raïm, hem brindat i ens hem petonejat. Mira, tu, m’emociono.

Feliç 2008!!!

Malgrat l’1 de gener, i malgrat el rei Melcior em donés la mà per primer cop a la meva vida, l’any no ha començat del tot bé. Operen la meva germana d’urgències i passem la nit, el dia de Reis i el seu aniversari a l’hospital.

Feliços 31!!! (això vol dir que aviat en faré 29!)

Tot just fa uns minuts que m’ha trucat el meu pare dient-me que ja pot marxar de l’hospital. Bufff... quin descans. Els regals de Reis estan sota l’arbre esperant-nos i el pastís d’aniversari amb les espelmetes també.

Quins nervissssss!!!

I jo... doncs mira, sembla que tot bé. Després d’uns mesos de "patiment" sembla que al final tot queda en un petit "ensurt". Bé, esperarem als resultats definitius abans de posar bona cara al nou any que tot just ha començat.

Feliç 2008 a tothom.

Simplement... nadieja.

Mario de Biasi. Els italians es giren. Milà 1954.

Regal de Nadal de les meves companyes. Aviat penjarà de la paret del nostre despatxet.

Madrid de nou

... y se me encomendó hacer un resumen del fin de semana. Ahí va:

A Madrid fa fred, i em vaig quedar afònica.
La xocolata a Madrid no és tan espessa.
Dormir amb dos homes vol dir: compra’t taps a la farmàcia.
Només faltava el Guillén i així li ho vam fer saber.
Sopar tranquil·lament a la capital és impossible.
La gent ridícula es posa barrets ridículs.
Los bocatas de calamares no són tan bons.
El Café Oriente és ja tot un clàssic i la Tarta Real de Chocolate un altre.
L’SkunFunk de Madrid és més gran que el de Barcelona.
S’hi pot estar una hora dret a un "garitu" sense moure’t ni un centímetre ni parlar amb ningú? Sí.
Sóc fotogènica? No ho sé, però hi ha algú que segur que ho sap.
Es poden prendre nou cubates i no caure rodó? Sí, i julianes també.
Em vaig quedar afònica, i a Madrid fa fred.

Perles del cap de setmana:

Tengo dos opciones: o liarme a ostias o tomármelo bien o com regalima l’escuma de la cervesa pel cap d’un calb.
La teoria dels límits by Salicrú & Xandri.
La teoria conspiratòria by Salicrú & Xandri & Amat. I la Marina que no sap ben bé amb qui ballar.
La complicitat amb la Marina o quina ràbia que feu quan no fa tant que sou amigues.
L’anunci del Razzmatazz... boníssim :P.
Chanel cosmetics saca lo peor de mí.

Agraïments:

Al Juanan pel seu llit i la seva companyia.
Al Francesc per ser l’amfitrió.
A Spanair per fer-me arribar tard, un altre cop.

Ens queda...

L’Alguer!!!

Em deia:

"Si no et valoren és pels teus orígens. Els teus pares són uns inútils i uns incultes".