25 vermell a la premsa

Divendres passat va sortir una notícia al Diari de Tarragona que, gràcies al Crispi, vaig poder llegir ahir. És taaaaaaaaaan fort!!!

Jóvenes y socialistas en el Casino de Tarragona

La Escola d'Hivern que el PSC celebró recientemente en Tarragona tuvo consecuencias lucrativas para alguno de los miembros de las Juventudes Socialistas. Alojados en el Imperial Tarraco, bajaron al casino (¡si Pablo Iglesias levantara la cabeza!) y hubo quien por dos euros apostados sacó ¡70! La fiesta siguió en el Port, donde dieron buena cuenta de las ganancias acumuladas en el establecimiento de los malvados del Caso Casinos.

Soy famosa como la Belén Esteban, jajajaja!!!!!

I can’t wait for the weekend to begin...

Dijous comença el cap de setmana. No sempre, però sí la setmana passada. Arribes de la feina, et dutxes, et maquilles i cap al She’s: horrorós, ple de nenes i una música estrident i massa alta. Anem a l’Aire: genial per la gent i millor per la música. Demano la nostra cançó però no la posen, tot i que és perfecta per a un dijous:

I can’t wait for the weekend to begin...

Ens tanquen el local. Anem cap a casa que l’endemà hem de treballar.

I diumenge... diumenge també es pot sortir! Oi tant! Quedem per sopar, volem que la nit sigui llarga. Sopem, bebem i riem dels acudits de la Joana i cap a la festa Silk a l’Elephant. El lloc ens agrada, és “fashion” i la música house convida a no parar de ballar. Demano la nostra cançó i ens la posen.

I can’t wait for the weekend to begin...

Ens tanquen el local. Un altre cop!!! Anem cap a casa tot i que l’endemà no hem de treballar. Tenim el dia de festa.

Sento veus que diuen: dijous ens tornem a veure a l’Aire?

I can’t wait for the weekend to begin...

A los gulas

A los gulas como yo, que ante la perspectiva de:

- un helado Farggi de chocolate blanco en una semana oscura (i aleshores deixa de ser-ho, o no?),
- unos bombones de la Uñó un sábado por la tarde en buena compañía (como tres señoras!),
- un flan casero cuando llegas a casa (no te quejarás, eh?),
- o medio quilo de fresas con un bote de nata entero (!!!) cualquier día entre semana después de comer (y por la mañana al gimnasio, claro!),

...no se pueden resisistir.

Va por ellos!

Arena classic

Hi ha nits que surten rodones: des que arribes al Restaurant on volies sopar i trobes que està tancat (chicos, plan B, anem al Restaurant que havíem reservat amb un nom fals i un telèfon fals!) fins que surts del tercer local al qual hi vas perquè literalment t’estan fent fora.

¿Qué no tenéis casa?

Merda, ja és la tercera vegada que m’ho diuen això!

El secret? Ja m’agradaria saber-ho! Suposo que són un conjunt d’elements que d’alguna manera juguen a favor teu.

Ahhhhh, perquè no sempre és igual! Encara que vagis al mateix local i amb la mateixa gent.

Dissabte va ser un dia d’aquests màgics que tots i totes recordarem durant temps, per les grans frases:

Si no fuera marica me pasaría la noche intentando ligarte!
Mira que “pecata minuta”. ¿Dónde te escondes entre semana, bonito?

... però també per la companyia, que va anar canviant durant tota la nit.

Haig de dir, però, que l’Arena Classic és garantia de diversió, sempre. Jugàvem amb avantatge, doncs. No a tots els locals de Barcelona pots ballar cançons tan mítiques i tan “pertardas” com explota, explotame, explo, explota, explota mi corazón, melancolíaaaaa o loca, por un beso tuyo (tanana)...

Ja ho diuen al seu web: La música más petarda. Si es nuevo, aquí no suena.

25 vermell

Setanta eurazos, setanta eurazos! Primer dia que vaig al casino i primer dia que guanyo: 70 euros per 2 euros que havia apostat. Em vaig posar tan nerviosa que no parava de cridar i de preguntar quant havia guanyat. Tothom que estava allà em mirava i reia; fins i tot el crupier que pobre desgraciat havia de mantenir la compostura. Els grans jugadors de la taula (que no jugaven 2 euros com jo, sinó 100 vegades més) em miraven amb cara de dir: serà capulla aquesta tia, si ha guanyat calderilla!!!

Però m’és igual. Els diners els vaig guanyar jo i vaig canviar les fitxes en diners ràpid, ràpid. A veure si es pensaven que potser me’ls jugaria tots. Res, “pa mi pa siempre”, que la nit havia d’acabar rodona.

I tan rodona que va acabar: ballant cançons de “la meva època” a un garito del Port amb la Campa people i l’Albert.

Així és l’Escola d’Hivern del PSC. Treballes tot un cap de setmana, sí, però també tens temps per divertir-te, i a partir d’aquest any, també per guanyar diners :P.

I a sobre, pots gaudir durant dos dies d’aquestes fantàstiques vistes des de la teva habitació. Com m’agrada treballar al PSC :)!!!!

Tarragona, 4 de març a les 7:00.

Vista des de la segona planta de l'Hotel Imperial Tarraco.

Humor aviar