Generalment cada diumenge migdia sempre dic la mateixa frase: mai més sortiré, la setmana vinent no em deixeu sortir, qué malita estoy, etc., etc…
Però al final surto i l’endemà ressaca. És la meva llei de vida, nunca cambiaré...
Aquest cap de setmana, però, ha estat diferent. Evidentment, per causes alienes a la meva voluntat: simplement, una amigdalitis. I la conseqüència és que he descobert que els diumenges matí existeixen i que, el que m’ha sorprès encara més, es poden fer coses!!!
Ahir matí els carrers de Mataró estaven especialment plens. Diumenge de Rams, i la Fira de Sant Ponç segurament tenien alguna cosa a veure. La part, diríem, més de fe no és que tingui especial interès per part meva, si no és, això sí, per “riure” dels modelitos acabats d’estrenar dels qui van a beneir la palma. Pobres nens i nenes, han de passar fred amb aquests vestits curts i aquestes samarretes d’estiu!!!
La part firal sí que, en canvi, desperta el meu interès. Sempre m’ha agradat passejar per la Fira de Sant Ponç, des que sóc petita. És una barreja de productes (i d’aromes!) tan diversa que convida a comprar una mica de tot: des d’embotits, fins herbes miraculoses o els meus estimats dolços, que encara avui estic degustant.
Però aquí no acaba el llistat de coses fetes un diumenge al matí! En arribar al Parc Central, l’Albert i jo vam quedar sorpresos de veure que s’estava fent una competició de circuit de gossos (és que no sé com es deu dir això...). Vam arribar en el moment del “jumping” en el qual els gossos guiats pels seus amos recorrien un circuit saltant obstacles en el mínim temps possible. Quina gràcia!!!
Em truquen, agafo el telèfon: “Estic borratxo, m’ha deixat la nòvia”. Deixo de fer tot el que estic fent per venir a Barcelona i estar amb ell. Bevem més. M’estimo més que ens emborratxem junts que no que ho faci ell sol.
