La millor vista

Dieu-me enxufada, dieu-m’ho, dieu-m’ho, perquè ahir vaig veure el piromusical que tancava les festes de la Mercè des de la zona vip instal·lada a la terrassa de la segona planta del Palau de Congressos de Barcelona. Jo anava en qualitat d’”acompanyant de”, en aquest cas del Pep. La veritat és que ens va entusiasmar, sobretot per la perfecta sincronització entre els dos elements, el foc i l’aigua, amb la música. Tot un delit per a la vista i per a l’oïda. El moment preferit? Quan sento a la Marilyn cantar allò del Happy Birthday... ja sabeu que m’apassiona aquesta dona.

I després, a l’Snooker, tot un clàssic, a fer una copa que de cop, i sense adonar-me’n, es converteix en dues copes :D. Ens posem al dia de les nostres vides i de la dels altres. I cap a casa, que avui, després d’un gran cap de setmana, toca treballar.

Nadia Comaneci

- Què vol dir Comaneci?
- La Nadia Comaneci va ser una gimnasta dels anys 70 que va ser famosa per aconseguir set 10 als Jocs Olímpics de Montreal.
- Ah! I tu ja hi eres als anys 70?

Què vol dir si ja hi era als anys 70??? Això em passa per tenir al Messenger "mocosas" de tretze anys!

Subidón Amargo

I és que, tot i el seu cognom, va ser ell qui va endolcir el concert d’ahir al Sant Jordi d’Ana Torroja. Dues hores de revival Mecano a tot gas: comença amb Hoy no me puedo levantar i acaba amb Barco a Venus. Enrera queden les dues entrades revenudes per 10 euros (!) cadascuna i les birres també a 10 euros (!!!!!). Ballem, cridem, saltem i cada una de nosaltres s’identifica amb alguna cançó. La meva? Maquillaje, por supuesto.

Una Rosa es una Rosa és l’escenari perfecte perquè el Rafael Amargo aparegui a l’escenari vestit de negre amb faixí fuxia i delecti el públic amb la seva dansa. Se’m dispara el cor i se’m posa la pell de gallina. Riuen de mi ;).

Sortim del Sant Jordi emocionades. La chupi Cris, que no s’esperava gran cosa del concert, diu que fins i tot supera el de Shakira.

Quin serà el proper?