Madrid-Barcelona

Ara, que tot just he arribat de Madrid, penso en aquesta cançó del Tontxu. Us deixo amb la lletra i si la voleu escoltar us recomano el vídeo del concert que el Jaume va organitzar ja fa uns anys a l'Hospitalet (i en el qual jo vaig fer de súper actriu!) en què la cançó la interpreta la Beth, el Joan Tena i el propi Tontxu. Em venia de gust escoltar-la.

Madrid-Barcelona

Me ha dejado un beso y un abrazo.
Me ha enseñado su ciudad por dentro.
Y al final nos ha faltado tiempo.
Para descubrir rincones nuevos.
Y no hemos podido conocernos.

Me ha dejado un número y su nombre.
Anotado en una servilleta.
Un café con hielo y tres cervezas.
Uno para cada y otro a medias.
No me olvides, llama cuando vuelvas.

Ojalá que el destino me vuelva a traer.
Yo prometo llamarte no lo olvidaré.
Que lo tuyo y lo mío me huele muy bien.
Todavía no la he vuelto a ver.

Estuvimos juntos en la fuente.
Esa que si bebes siempre vuelves.
Sé que estaba cerca de una plaza.
Pero no recuerdo bien de donde.
Y la estoy buscando desde entonces.

Me enseñó palabras en su idioma.
Le enseñé unas cuantas yo en el mío.
Nos reímos de las mismas bromas.
"No te marches quédate conmigo,
qué más da Madrid o Barcelona".

Ojalá que el destino me vuelva a traer.
Yo prometo llamarte no lo olvidaré.
Que lo tuyo y lo mío me huele "molt be".
Todavía no la he vuelto a ver.

Madrid, ciutat oberta

La confabulació dels astres a favor nostre de divendres, les tapes, els bocatas de calamares, les cañes, la farra de dissabte, els cafès de mil maneres, els pastissos de xocolata, el fred... Tots aquests ingredients ben barrejats i com a resultat un cap de setmana intens, sense gaire (gens!) temps per descansar.

Dissabte vam celebrar l’aniversari del Francesc. Vam dinar a “El Tigre” un restaurant que jo ja coneixia (i sorprenentment també el Francesc), regal sense ratlles, visita a la March, passeig per Ortega y Gasset (guauuuu!) i visita a la súper bandera de Colón (pel morbo bàsicament). I al vespre sopar amb alguns amics del Francesc (chicos y chicas March) i alguna copa després. Ballem, ballem i ballem.

Diumenge, aixeca’t a les 11, havent dormit 4 hores i tenint el regust del rom encara a la gola. Dinar amb la gent del sopar d’ahir. Tots fem cara de dormits, però estem a Madrid, fa fred i això s’acaba. Fem un cafè i una xocolata. Ric de la bufanda del Juanan. Adéu Francesc, fins aviat! (Et trobava a faltar més del que em pensava!).

Arribem a l’aeroport, mortes. Ens fan treure les botes (per què només a nosaltres i a ningú més?) per passar-les per l’escàner (ens donen uns peücs verds de plàstic horribles, d’un sol ús, per sort. Em sento ridícula!). Pugem a l’avió. Ens toca a l’última fila i no tenim finestra. Riem de la nostra mala sort. Ens ve l’”azafato” i ens diu que se’ns sent des de davant de tot. Ens parla de la hipòxia (falta d’oxigen a les cèl·lules) i dels possibles efectes d’una sola copa en aquest estat. Riem, riem i riem. Diu que seria fantàstic anar de copes amb nosaltres, que som la bomba. Sí que ho som, Cris, sí!

Arribem a Barcelona amb una hora de retard i fem cua pel taxi. Ens toca una taxista que és la bomba també. No podem parar de riure. Ens proposa que ens quedem a treballar amb ella i que només agafem clients homes, guapos i rics. M’ho plantejo seriosament.

I tota l’esperança dipositada en un número: el 15.077

Ah! Que no he parlat de divendres? En un altre moment, això requereix temps. Va ser un dia molt especial: vaig veure la casa del President, entre d’altres coses...

123, 5a línia (amb la dreta o amb l'esquerra?)

Recollint el meme que m'ha enviat gentilment el periodista més guapo de Mataró (oleee), em disposo a escriure la cinquena línia de la pàgina 123 del llibre que tinc més a prop. Ho faig en directe, mentre escric el post. Segons l'agafi amb la dreta o l'esquerra el resultat serà ben diferent. L'agafo amb la dreta perquè sóc dretana, no per res més eh???

Merda! És una foto, jajaja. El llibre és Federica Montseny 1905-1994 i la pàgina 123, segons el peu de pàgina, és una foto d'ella al míting de CNT/AIT a Montjuïc el 1977.

Probo, doncs, amb l'esquerra. La cinquena línia de la pàgina 123 diu:

aciençar 24 acorriolar-se 17 administrar 17

Doncs sí, és el gran llibre "Els verbs conjugats" del gran Joan Baptista Xuriguera. Hi ha algú que no tingui aquest llibre?

I les properes víctimes són... La Cris (of course), el Ferran (benvingut al món dels memes!), el Guillén (ens veiem aquesta setmana?) i la Fanny (ai quin fred que passarem!).

Santa Nadia i el sexe de la princeseta

Se m’acumula la feina.

1. El dia 1 de desembre és conegut per ser el Dia Mundial de la Sida (de fet avui google ens ho recorda amb el llacet vermell a la seva pàgina web) i perquè els Elois i les Natàlies celebren el seu Sant. Doncs des del meu humil blog reivindico que avui també és el meu Sant, que tot i que no ho celebro (el tema santoral a casa meva no és tradició, ja que tots tenim noms poc comuns...) sempre m’ha fet ràbia que ningú ho sàpiga. Se suposa que has de felicitar sempre als Jordis i Jordines, als Joseps i Josefes als Joans i Joanes i ells mai a mi!

Així que a totes les Nadia, felicitats!!! He de dir, però, que he tingut un regalet de la mami i la meva germana, uns guants de pell molt xulos! Gràcies :D

2. L’enquesta d’avui del Periódico pregunta “El preocupa que el segon fill dels prínceps sigui també dona?”. El que realment em preocupa és que a hores d’ara un 6% hagi respost que sí...