Pastís per a dos

Pastís per a dos al Soho (NY)

Ahir vam parlar una bona estona per telèfon. Suposo que per això, quan m’he despertat aquest matí (després que hagués interioritzat l’alarma del mòbil al meu somni ergo m’he llevat 25 minuts més tard de l’hora prevista...) he pensat en la conversa que vam tenir.

Sempre li he dit que quan siguem grans estaré orgullosa de ser amiga seva (perquè serà tota una eminència, d’això n’estic completament segura) i ell sempre respon el mateix: i ara, què no ho estàs?

Doncs sí. I molt.