Sopar davant del port, peix, volíem peix. Tria ell: calamars enfarinats, escamarlans (petits, petits) amb ceba i un arròs amb llamàntol deliciós. I cava per acompanyar tan exquisit menjar. Vestida per a l’ocasió, amb un collaret de vidres del Brasil (prestat) i cada color al seu lloc, vaig poder gaudir d’uns dels millors sopars que he tingut amb ell.Després, a la terrassa dos còctels van acabar de portar-nos al més enllà, mirant el cel poc estrellat i recordant altres cels més carregats d’astres i amb colors totalment diferents.
Només amb ELL tot això (i més) és possible.
13 comentaris:
Va ser un sopar extraordinari, en un lloc extraordinari, amb una decoració que et duia a alta mar, estant en un edifici clavat en la terra ferma, la vista, esplèndida, de la inmensitat del mar i un port que de nit descansa i la inveeixen gent jove en busca de disbauxa. La companyia possiblement la millor que és pot tenir... Una taula parada en un estil modern però elegant... amb una espelma que ajudava i que conduia una vetllada especial... una espelma que va sentir el silenci d'un sopar, que va sentir com rallàvem del pobre cambrer, que va sentir com tornaven les confidències...
Després a la terrassa, plena de plantes exòtiques i il·luminada amb llum tènue i de centes de micro-bombetes de color blau feien pensar que estaves més a prop del setè cel que no pas a la terra.
Sens dubte que va ser una nit plena de màgia, potser ja em tingut un sant Joan per avançat, tant de bo que els desitjos explicats, prenguin forma en breu i que és puguin fer molts més sopars com el d'aquest dissabte.
Gràcies per compartir vetllada, taula, desitjos i complicitat.
Jo, que sóc ell
Perdó, eh?, però sembleu enamorats i feu ràbia, tots dos!! (enveja sana, no us penseu ;-)
Hi ha coses més fortes que l'enamorament....
L'amistat i la confiança és el sentiment més important de tots.
T'ho asseguro
Ferran, és que va ser un sopar propi de dos enamorats, creu-me! Deliciós...
I per què no poden ser les dues coses al mateix temps, eh "ell"? :-)
i quin restaurant és? potser més gent tenim enveja i volem equiparar-nos...
Hombre Motenai! Tú por aquí! Estás everywhere!
Has vist l'anunci de Mercedes nou?
Doncs no es el cotxe el que et persegueix, Cris. Ets TU qui persegueix al cotxe :-)
A l'amant del bon gust el restaurant es diu Blau Marí i el trobaràs al port de Torredembarra. Molt recomanable!
Motenai, encantada de rebre't!!! La Cris també et persegueix o és a l'inrevés? :O
Motenai, yo estava primero. Here, en el de Gemma, en el de Juególogo... intruso!
La Cris em necessita. Però encara no ho sap.
Nadia, un autèntic plaer :-)
--------
Cris, jo tb noto el 'feeling'. Es millor que mantinguem les distàncies :-)
No need, no feeling!
Jaja, k mentirosa :-)
Publica un comentari