... y se me encomendó hacer un resumen del fin de semana. Ahí va:
A Madrid fa fred, i em vaig quedar afònica.
La xocolata a Madrid no és tan espessa.
Dormir amb dos homes vol dir: compra’t taps a la farmàcia.
Només faltava el Guillén i així li ho vam fer saber.
Sopar tranquil·lament a la capital és impossible.
La gent ridícula es posa barrets ridículs.
Los bocatas de calamares no són tan bons.
El Café Oriente és ja tot un clàssic i la Tarta Real de Chocolate un altre.
L’SkunFunk de Madrid és més gran que el de Barcelona.
S’hi pot estar una hora dret a un "garitu" sense moure’t ni un centímetre ni parlar amb ningú? Sí.
Sóc fotogènica? No ho sé, però hi ha algú que segur que ho sap.
Es poden prendre nou cubates i no caure rodó? Sí, i julianes també.
Em vaig quedar afònica, i a Madrid fa fred.
Perles del cap de setmana:
Tengo dos opciones: o liarme a ostias o tomármelo bien o com regalima l’escuma de la cervesa pel cap d’un calb.
La teoria dels límits by Salicrú & Xandri.
La teoria conspiratòria by Salicrú & Xandri & Amat. I la Marina que no sap ben bé amb qui ballar.
La complicitat amb la Marina o quina ràbia que feu quan no fa tant que sou amigues.
L’anunci del Razzmatazz... boníssim :P.
Chanel cosmetics saca lo peor de mí.
Agraïments:
Al Juanan pel seu llit i la seva companyia.
Al Francesc per ser l’amfitrió.
A Spanair per fer-me arribar tard, un altre cop.
Ens queda...
L’Alguer!!!
10 desembre 2007
Madrid de nou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Des del moment en què una eternitat pot semblar un instant, o que un instant pot convertir-se en una eternitat, m'atreveixo a afirmar que el temps és relatiu. I allò que és relatiu, es fa lleuger, eteri, passatger... Per tant, quina importància té el temps???
La mujer de rouge (o sigui, jo :P).
Ufff, has tornat filòsofa... Però tens tota la raó, honey! L'únic que ens queda és gaudir al màxim de les experiències i continuar endavant, tot i les adversitats.
La mujer de negro. :D
I era jo la filòsofa??
M d R
A veure, una qüestió dp de veure aquest fantàstic post, q m'ha fet riure molt Quevedo!!!!
La teoria dels límits meva i d'en Xandri? D'això, amb en Xandri, em va parlar entre 4 i 5 de la matinada absolutament borratxos pel carrer... però jo diria q tu no hi eres allà no?
Estic boig????
Socorrrrrrrrrrrrrroooo!
joan
... la MdN i la MdR, Joan, són dones amb els sentits afilats, així que no vulguis saber-ho tot... igual et van llegir els pensaments! jeje
Salicrú, dos homes borratxos i dues dones completament serenes és la resposta...
Per cert, es cofirma el sopar del 22?
Amat, ja tens els bitllets?
jajaja, Salicrú! Tanca els pensaments amb clau i cadenat, que te'ls llegim!!! La teoria, però, era certament interessant.
Sopar 22?
Petons
Mooolt interessant!!! Sobretot els diferents punts de vista sobre la matèria... :)
Tema sopar dia 22 és el sopar aquell secret, relatiu a un viatge i a unes postals... que s'havia de fer el dia 1 de desembre i jo vaig proposar fer-lo el dia 22 quan ja hi sigui l'Amat. Per tant, Salicrú, manifesta't al respecte
:)
ei!! el dia 22 el dels límits no pot, quedem el 29?
J la conversa la van sentir perquè algu ens va haver d´obrir la porta quan vam arribar molt pets! i si, amb 9 cubates no caic de cul i de julianes... ens veiem el 26 a l´hora que tothom sap i on tothom sap.
Spanair em va fer córrer per aeroport i dormir al terra de Barajas, quins pebrots! i diuen de les lowcost!
Ei, què passa!!! Així que liant-la a Madrid i jo sense poder fer pont... A sobre em truqueu al mòbil per fer-me enveja. Vaja uns amics... Ja en parlarem...
Guillén no et queixis, "tiu" que no hi ha manera de quedar amb tu!!! Quan vingui l'Amat fem un sopar i vens (sol o acompanyat, com vulguis :D)
Això, això... i a sobre tens la barra de queixar-te Guillen! :-) Farem un sopar d'aquests que t'agraden a tu, però a part n'hem de fer un altre per conèixer qui tu ja saps. Apa, fins d'aquí a ben poc, records!
Sí, sí, nano! Ets car de veure! Vine al sopar, vine! I acompanyat, que així xafardegem, jejejeje!!
Un petonàs!
Publica un comentari