Els plans alternatius

Dijous 15 de febrer
21:00h.
Pla inicial: Tinc entrades per anar a veure “La Mujer de Negro” al Teatre Apolo.
Pla alternatiu: Porto 24 hores amb un dolor abdominal que no em permet moure’m del llit. La nit abans una doctora de guàrdia em visita a casa meva i em diagnostica cistitis, antibiòtic, calmants i molta aigua.

Divendres 16 de feber
18:00h.
Pla inicial: He quedat amb el Cristian per acompanyar-lo a donar la paga i senyal del seu nou Golf. Després toca celebrar-ho amb una xocolata a La Xicra.
Pla alternatiu: Em visita el metge de capçalera de Mataró a casa dels meus pares. Truca a una ambulància i m’envia cap a l’Hospital de Mataró.

20:00h
Pla inicial: He quedat amb la Cris i la Sílvia per anar al cine (triarem la peli el mateix divendres).
Pla alternatiu: Comencen a fer-me proves a l’Hospital. Anàlisis, radiografies...

22:30h.
Pla inicial: Taula reservada al meu nom al Restaurant La Llar del Filador, per a tres persones. Tres dones i una fondue (o dos!).
Pla alternatiu: Em fan una última prova, un escànner de contrast. La Dra. Mans em diu que probablement m’hauran d’operar, aquesta mateixa nit, d’apendicitis.

Dissabte 17 de feber
0:00h.
Pla inicial: Copa amb les del sopar, probablement pel Born.
Pla alternatiu: Començo a signar documents conforme accepto que l’anestèsia pugui entrar als meus pulmons (!!!) o que en cas de necessitat m’obriran de dalt a baix si la cosa es complica. (Res millor a fer un divendres a la nit).

1:00h.
Pla definitiu: Entro a quiròfan. Moments abans, faig que estic calmada, perquè els pares no s’espantin. La meva mare i jo ens mirem i se’ns omplen els ulls de llàgrimes. És la cinquena vegada que entro a un quiròfan, per desgràcia, ja hi estic acostumada. L’anestesiòleg em diu que pensi en alguna cosa agradable. Penso en el Brad Pitt i m’adormo.

A partir de les 6:00h.
Em desperto del tot. Ja estic a l’habitació 101 llit 1. Hi ha tota la meva família. L’operació ha anat bé, ha durat dues hores i m’han fet laparòscopia, que vol dir dues coses: 1. que a la llarga no em quedaran cicatrius però 2. de moment tinc unes grapes horribles i una panxa inflada que m’espanto en veure-la. Evidentment, li pregunto a la primera infermera que passa que quina és la raó d’aquesta súuuuuper panxa (una que es tan divina!!!). Aire i líquid, que es veu que per operar m’han hagut d’injectar a saco. M’asseguren que això anirà marxant (ufff!!!).

Em passo tot el dissabte amb el suero posat i comencen les visites i les trucades. El dissabte ve pràcticament tota la meva família i el diumenge amics meus. Tinc la tauleta plena de bombons que no puc tastar. Diumenge a la nit em treuen el suero i començo amb dieta líquida. Dilluns afluixen les visites però augmenten les trucades de telèfon. Dimarts al matí em donen l’alta hospitalària.

Avui és divendres i porto 4 dies a casa dels meus pares de baixa. Per sort, estic obligada a sortir a passejar (d'aquí al parc, que hi ha 100 metres i trigo mitja hora!). Em passo el dia descansant i llegint. Fins el dimarts 27 no em treuen els punts.

Els plans alternatius no sempre són els millors.

Plataforma

El Jaume diu que tinc gustos “diferents” teatralment parlant. Diu que el que a mi m’agrada no agrada al públic i viceversa. Pot ser. Ahir vaig anar a l’estrena de Plataforma, dirigida per Calixto Bieito i em va agradar (ho dic per si feu cas del Jaume i decidiu no anar-hi).

És una obra en la qual el sexe és constantment explícit, per això no estranya la presència en escena d’una actriu completament nua durant les dues hores que dura l’espectacle (que tot i no ser un paper fàcil, còmode, trobo que el defensa prou bé).

Em va agradar perquè tracta el sexe sense embuts, donant una visió bastant real de la situació actual. El turisme sexual existeix, i els protagonistes el defensen, és més, comercialitzen amb ell. En aquest context se’ns presenta una història d’amor entre Michel (Juan Echanove, brillant!) i Valérie (Marta Domingo, molt fluixa) que mantenen una relació basada en el sexe i que, per això, asseguren que funciona.

En el fons, una història basada en les relacions humanes, en la importància que té el sexe en les nostres vides, fent una constant crítica a la societat occidental, plantejant-la com una societat viciada i cansada.

Les diferents escenes sexuals que es van repetint al llarg de l’obra (ja sigui amb vídeos de pelis pornos, masturbacions o orgasmes) o el llenguatge utilitzat (lo más parecido a Dios es el coño de una mujer!) no considero que siguin una provocació. Més aviat una normalització de les situacions quotidianes representades dalt d’un escenari.

I després de l’obra, la Maria, que és qui em va convidar a l’estrena, i jo vam anar a Gràcia a fer uns mojitos i parlar, com no podia ser d’una altra manera, de sexe. Arribo a les 3 de la matinada a casa i penso que no hi ha una altra millor manera de començar la setmana, o potser sí...

Rocky Balboa

Com ja entres a la sala amb no gaires expectatives, Rocky Balboa és una pel·lícula que no decep l’espectador. Qui va a veure Rocky ja sap el que es trobarà. En aquest cas, vam ser quatre els “frikys” que vam decidir anar-la a veure. Tots quatre vam veure de jovenets (alguns més que d’altres :P) les cinc pelis prèvies i havíem de tancar el cicle amb aquesta última (espero) cinta del boxejador.

Rocky Balboa presenta un Rocky més humà, allunyat ja dels rings i dedicat al seu restaurant italià, on explica batalletes als seus clients. De fet, és en l’última mitja hora que es ventilen l’entrenament i el combat, després de més d’una hora d’argument insuls i avorrit. Rius, això sí, amb alguns comentaris del “potro italià” de dolents que són.

Però val la pena, encara que sigui només pel moment escales i la cançó que l’acompanya, tananaaaa tananaaaaa! Quina emoció!

En definitiva, pel·lícula només pels rockymaníacs que en el seu temps van posar el nom del boxejador a l’ocellet que es van trobar un dia al seu balcó. Tots tenim un passat...

Lesbiana por un día

He trobat aquest article a internet. I el publico al meu blog (retallant part d’ell, ja que era molt llarg) perquè hi estic totalment d’acord, és a dir, estic entre el 15% de les dones a què es refereix. Em sento plenament identificada. A més, aviat tornaré a compartir nit amb elles.

I love you girls!!!

.

Lesbiana por un día

.

Les gustan los hombres. Pero, de pronto, se presenta la ocasión y tienen un ‘affaire’ pasajero con otra mujer.

.

El sexo con otra mujer es una de las fantasías más recurrentes en el imaginario erótico femenino. Se calcula que un 15 por ciento de las mujeres se muestra abierto a probarlo. Pero esa actitud no se concreta en un cambio de orientación sexual. Es únicamente un deseo satisfecho. Que no es poco.

Muchas heteros convencidas están abiertas a una relación lésbica esporádica. ¿Por qué no? Otras, además de apuntarse si la ocasión se presenta, tienen clarísimo que algún día lo probarán. Y lo que harán. Incluso detallan cómo acariciarían y lamerían un cuerpo delgado de pechos voluminosos (¡qué obsesión!).

Aseguran que si la fantasía aún no se ha hecho realidad es sólo por un motivo: no han encontrado a la mujer real que encienda la llama de su deseo. ¿Tan difícil es? Quizá no se trate más que de una excusa mental, porque a menudo lo que nos excita en la imaginación puede resultar poco o nada excitante en la práctica. ¿Una amiga? ¿Una compañera de trabajo? ¿Una desconocida? Para ser lesbiana por un día es más fácil ser receptiva que llevar la iniciativa. El ¡vamos a ello! es casi una consecuencia; tomar la decisión de insinuarte a alguien sin saber de qué va o su amplitud de miras es terriblemente complicado y, por supuesto, arriesgado. Tengo curiosidad Tanto las que ya lo han probado, como las que entran en un bar, se fijan en una chica, y piensan: «Esta noche, sí», coinciden en que la curiosidad es la principal motivación para una aventura lésbica. Mujeres que se sienten atraídas por lo prohibido y otras que se dejan llevar por el deseo temporal.

Las lesbianas por un día se atreven a desmentir algunos tópicos. Por ejemplo, eso de que una mujer sabe dar placer a otra mejor que un hombre por el simple hecho de tener un cuerpo femenino, no siempre es cierto. Influyen la experiencia, las ganas y el grado de atracción. Hay quien se lamenta de que muchas de las que se consideran bisexuales, o que prueban por saber cómo es el sexo con otra mujer, se limitan a dejarse hacer.

¿Quieres probar? Deja que surja el deseo. O puedes frecuentar bares o clubes donde se reúnen lesbianas o bisexuales, o sitios y chats de internet. Que lo disfrutes.

L'striptease també és exercici

Els meus amics, i la meva mare, ja ho vaig dir l'altre dia, pensen que estic obsessionada amb el gimnàs. Hi vaig dos o tres cops per setmana, com a molt, molt, quatre i faig classe d'spinning. Jo, en canvi, crec que és molt sa i m'ajuda a desconectar, a mantenir-me en forma i a passar una bona estona.

Aquest matí he llegit una notícia al Periódico que m'ha cridat l'atenció. Els gimnasos de Nova York (per què ara sempre surt NY?) se les inventen totes per captar nous clients i mantenir-ne els que ja tenen. En parlen d'algunes noves modalitats a l'article que no vull deixar de comentar!

L'spinning i les seves infinites variants com el cycle karaoke, en què els participants canten mentre pedalegen. L'spinning i cine combina bicicleta amb pel.lícules, en la variant amb poesia se sua mentre s'escolten poemes i a la classe de viatges les projeccions transporten els estressats new yorkers a exòtiques illes, lluny dels gratacels i l'asfalt de Manhattan.

És clar que el ioga, la meditació i el tai-txi mantenen el seu públic. Però aquestes tècniques orientals de relaxació han derivat en el Buff Girl Workout, que fusiona pilates, ballet i entrenament militar; el disco ioga, amb música disco; el figure & pilates, amb patinatge artístic, i el pilates amb joguines.

¿Més modalitats? Pole dancing (ballar sensualment al voltant d'un tub); cardio striptease (basat en els moviments de l'striptease, però sense treure's la roba); i stiletto strength (les dones s'enforteixen les cames sobre talons d'agulla). I una que no pot fallar: el factor ex, clavar cops a un sac de boxa amb una foto de l'exparella enganxada.

Aquestes últimes modalitats són les que més m'han agradat! Pole dancing, què gran, jo m'hi apunto! i el factor ex, tindria taaaaant d'èxit! L'stiletto strength el tinc superat i sobre el cardio striptease, em quedo amb la versió clàssica: millor sense roba!

Dies i dies

Fa dies que miro, observo aquesta foto. La va fer sense adonar-me’n, un dels motius pels quals m'agrada tant. Estic llegint la guia de Nova York en un dels molts parcs que hi ha a l'illa de Manhattan, aquest estiu passat. En dies com avui, encara m'hi fixo més, sent conscient que finalment no tindré el valor de fer-ho.