Ja tinc la PlayStation2 Pink. Bàsicament per jugar al SingStar, per matar algun monstre (i descarregar virtualment el meu instint assassí) i espero que aviat, també al Dance Factory :P.
Miting central del PSC. Maig de 2007.
Ferrari de Massa a més de 300km/h. El cap de setmana passat, algú em va convidar a passar-lo al país dels Pirineus. A mi Andorra m’agrada però ell s’hi troba com a casa. Era el seu regalet pel meu aniversari (29 de maig, aviso a navegantes!) i per haver estat amb ell tots aquests últims dies, recolzant-lo i ajudant-lo en les tasques de producció de “Somnis de Passions”.
Vam passejar, vam riure, vam confessar-nos secrets, vam comprar (com ens agrada comprar!) i vam relaxar-nos en un súper balneari, hores i hores d’aigua i masajitos. Em va convidar a tot. És esplèndid. Ho és i molt. Amb els seus amics i amb la gent que ell s’estima.
Viu com ningú les seves “passions”. Entre elles, i molt especialment, el teatre. Dissabte, mentre sopàvem tranquil·lament, li vaig dir que no fes cas de les veus que el volen enfonsar. Has d’estar per sobre de tot, i de tothom, li vaig dir. Has fet el que en tot moment pensaves que havies de fer i si t’has equivocat en alguna cosa, és potser en confiar en gent equivocada. Els deus lleialtat com a professionals que han treballat amb tu, al mateix temps que ells te la deuen a tu. I precissament és això el que està fallant: la lleialtat però, sobretot, la confiança.
Jo no necessito proves. I no les necessito perquè moltes les tinc jo, és el que passa per ser productora de l’obra. També et vaig dir que no les has d’ensenyar a ningú, qui són ells per demanar-te explicacions! Fuera, fuera, com diria aquella.
Si no et (ens) volen creure, Jaume, que no ho facin. Tot i tothom s’acaba posant al seu lloc i el teu mon amour, està a la banda dels triomfadors.
Pues eso... que pasas un fin de semana fantástico y el lunes te dan una mala noticia de esas que anulan por completo las tres horas de piscinas, saunas y jacuzzis y el masaje relajante de 50 minutos del día anterior...Avui la sort tendirà a ser restrictiva (quicaaaa). Si tens assumptes importants entre mans (ochochochochoi), convé ser prudent i ajornar les decisions (vamos, que avui no toca).
Avui el teu ambient social no et posarà les coses fàcils (merda!). Si vols obtenir la seva complicitat (!) hauràs de treballar més del compte (jurl!) i seduir (vols dir???).
Que el gelat d’Oreo ja és un gran invent, no ho negaré pas, però que no supera la versió “casera” això sí que ho puc afirmar.
Ingredients:
Galetes Oreo.
Nata congelada.
Temps de preparació:
1 minut
Dificultat:
Fàcil, fàcil!
Preparació:
Trencar les galetes Oreo en trossos i cobrir-les de nata congelada. Esperar uns minuts a què la nata es comenci a desfer (però no del tot!!!).
Suggerències:
Es recomana acompanyar-ho amb cava ben fred.
Relaxa’t i gaudeix...
Crespín y yo en casa un domingo cualquiera de este verano
Pastís per a dos al Soho (NY)
