Simplement... nadieja.

Mario de Biasi. Els italians es giren. Milà 1954.

Regal de Nadal de les meves companyes. Aviat penjarà de la paret del nostre despatxet.

Madrid de nou

... y se me encomendó hacer un resumen del fin de semana. Ahí va:

A Madrid fa fred, i em vaig quedar afònica.
La xocolata a Madrid no és tan espessa.
Dormir amb dos homes vol dir: compra’t taps a la farmàcia.
Només faltava el Guillén i així li ho vam fer saber.
Sopar tranquil·lament a la capital és impossible.
La gent ridícula es posa barrets ridículs.
Los bocatas de calamares no són tan bons.
El Café Oriente és ja tot un clàssic i la Tarta Real de Chocolate un altre.
L’SkunFunk de Madrid és més gran que el de Barcelona.
S’hi pot estar una hora dret a un "garitu" sense moure’t ni un centímetre ni parlar amb ningú? Sí.
Sóc fotogènica? No ho sé, però hi ha algú que segur que ho sap.
Es poden prendre nou cubates i no caure rodó? Sí, i julianes també.
Em vaig quedar afònica, i a Madrid fa fred.

Perles del cap de setmana:

Tengo dos opciones: o liarme a ostias o tomármelo bien o com regalima l’escuma de la cervesa pel cap d’un calb.
La teoria dels límits by Salicrú & Xandri.
La teoria conspiratòria by Salicrú & Xandri & Amat. I la Marina que no sap ben bé amb qui ballar.
La complicitat amb la Marina o quina ràbia que feu quan no fa tant que sou amigues.
L’anunci del Razzmatazz... boníssim :P.
Chanel cosmetics saca lo peor de mí.

Agraïments:

Al Juanan pel seu llit i la seva companyia.
Al Francesc per ser l’amfitrió.
A Spanair per fer-me arribar tard, un altre cop.

Ens queda...

L’Alguer!!!